Encetem la crònica que us fem cada any relativa a l’aplec, dient-vos que va anar molt bé. Aquesta vegada el temps tampoc no ens va ajudar. Va ploure amb desmesura particularment durant el matí, però els balladors i amics de diferents indrets s’hi van presentar igualment amb el desig d’acompanyar-nos en la nostra festa i passar-s’ho bé ballant les sardanes tan boniques i engrescadores que havíem programat. Van ser molts els assistents que en van felicitar per la tria del repertori que s’hi interpretà.
Moltes cares conegudes que cada any ens acompanyen van ser-hi presents i vam tenir l’oportunitat de saludar molts amics i amigues sardanistes de diverses procedències, algunes de ben llunyanes.
A l’hora del dinar, l’equip que l’havia preparat i els seus coŀlaboradors ens van servir les taules amb uns plats ben elaborats. Tot va estar molt bo i els qui s’hi havien apuntat van sortir-ne força satisfets.
Rebérem la visita de la nostra alcaldessa, la Sra. Pilar Díaz i dels regidors i regidores el Sr. Eduard Sanz, i la Sra. Maria Mena.
El president de L’Avenç, el Sr. Sergi Recasens, també va ser amb nosaltres i, amb la seva esposa, ens va acompanyar en el dinar de germanor.
Destacats compositors de sardanes, a banda dels instrumentistes de les cobles, també van venir a l’aplec. Recordem Montserrat Pujolar, Joan Lázaro amb la seva esposa, Xavier Forcada amb la seva esposa, l’entranyable Tomàs Gil i Membrado, Sigfrid Galbany...
Les sardanes de lluïment van tenir un punt d’interès particular atès que es va produir una estrena, cosa remarcable en qualsevol aplec.
Efectivament, en Ferran Carballido, instrumentista de flabiol de la cobla Jovenívola de Sabadell, presentà la seva sardana Supernova, de lluïment de tenora, la qual no dubtem de qualificar com a sorprenent. La tenora hi té, realment, un paper destacadíssim de protagonista, com ho ha de ser, però la resta de la cobla ha de treballar de valent per contrapuntar-ne les giragonses amb els seus propis instruments. Bonica sardana, de debò. Molt tècnica però que fa de bon escoltar.
La cobla Ciutat de Cornellà ens obsequià amb Estimat amic, d’Enric Vilà, de lluïment de dos fiscorns. Una sardana molt musical en què els dos intèrprets ens van fer apreciar el seu virtuosisme.
La cobla La Principal del Llobregat va haver de canviar la sardana prevista, Pedraforca, de Ricard Viladesau, que havia d’interpretar l’exceŀlent solista de tible Jordi Vilaró. A causa d’una indisposició que li va fer abandonar durant unes setmanes les seves activitats musicals, en Jordi no va poder participar a l’aplec. La sardana de lluïment que ens oferiren va ser Tamborinada, de Carles Sagarra, en què és la totalitat del conjunt qui fa el lluïment. Es tracta d’una peça vibrant que mereix ser escoltada.
Un moment molt emotiu es va produir a la tarda quan va arribar l’hora d’interpretar la sardana Xavi, esforç i somriure, del compositor Xavier Forcada. Aquesta sardana està dedicada a la memòria de Xavier Tondo, un jove ciclista professional, que va morir prop de Granada en un tràgic accident el dia 23 de maig del 2011.
El pare d’en Xavier, Ramon Tondo Güell, que ens va acompanyar durant l’aplec, va adreçar unes paraules als assistents en què evocà la personalitat del seu fill i ens va transmetre el seu dolor. El silenci fou absolut i el nombrós públic l’escoltà amb respecte i tristor.
Al concurs de colles improvisades, n’hi van participar deu, que van ballar la sardana corresponent. L’alcaldessa d’Esplugues i alguns dels regidors assistents van lliurar més tard els premis a les colles que hi van concórrer.
El repartiment a mitja tarda de pastes i vi dolç va ser valorat positivament per la concurrència que assaborí de molt bon grat aquest obsequi.
El compositor Tomàs Gil i Membrado, gran amic del nostre aplec, ens lliurà personalment la particeŀla d’una sardana tot just acabada de compondre, la que porta el núm. 1.412 del seu catàleg. El títol, Esplugues més sa, ja indica la motivació del mestre i l’amistat que sent per nosaltres. Li restem profundament agraïts per la seva delicada atenció.