Per sisè any consecutiu els sardanistes han estat convocats a Esplugues de Llobregat per participar en el seu aplec el dia 1 de novembre. I ens plau d’afirmar que per sisena vegada els sardanistes han correspost als nostres esforços per fer un aplec cordial i digne.
L’assistència va estat elevada, tant al matí com a la tarda. La inclusió del XXVII concurs de panellets al matí va constituir un al·licient més tot i que el nombre de concursants va ser inferior al d’anys anteriors, possiblement a causa del canvi d’ubicació, ja que al concurs, hi solen participar persones de diferents llocs de la comarca i de la ciutat de Barcelona.
El temps va estar decididament a favor nostre. Va fer un bon dia amb una temperatura tan suau que propiciava les mànigues de camisa.
Diverses autoritats ens van acompanyar, tant al matí com a la tarda i en aquest sentit volem agrair la visita de la nostra alcaldessa, la Sra. Pilar Díaz, que malgrat un molest refredat que patia va voler, com ho fa habitualment, fer-nos costat i donar-nos el seu suport i també obsequiar-nos amb la seva simpatia.
D’altres regidors de l’ajuntament d’Esplugues, com el Sr. Eduard Sanz, la Sra. Sara Forgas, la Sra. Mariber Peláez, el Sr. Ramon Cervera, el Sr. Roger Pons i el Sr. Jordi Figueras, també van voler participar de la nostra festa.
La presència a l’aplec del Sr. Sergi Recasens, President de l’Associació L’Avenç, Centre Cultural, l’entitat que ens aixopluga, ens demostrà, com cada any aquesta diada i també com ho fa al llarg dels 364 dies restants, l’afecte que sent per la Secció Sardanista. Sense el seu suport decidit, la nostra tasca en favor de la divulgació i pràctica de la sardana, dansa nacional de Catalunya, seria molt més incerta.
Ens va visitar gent de moltes localitats de Catalunya i també els dos amics de París, incondicionals nostres, en Georges (Jordi) Musset i en Michel Galiay, els quals hi van participar amb entusiasme tot ballant i repartint quan tocava.
I no podien faltar-hi els compositors que ens solen acompanyar cada any. La Montserrat Pujolar, la Dolors Viladrich, en Joan Lázaro, en Sigfrid Galbany i en Joan Gibert. De cada un dels quals hi havia programada una sardana. A tots aquests compositors els volem regraciar la seva companyia.
I del dinar de germanor, què us direm. Els qui l’organitzen, la família Nevado-Lligades, amb el seu equip, s’hi van superar amb abnegació i sacrifici. Tothom hi va estar encantat i per acabar-ho d’arrodonir va venir la cirera del pastís, un delicat tast de panellets per a cada comensal.
La sardana d'estrena, obra del compositor local, en Marcel Casellas, El codonyer de la font del Ferro, va resultar ser una obra força atractiva que motivà càlids aplaudiments per part de balladors i públic assistent.
Les quatre cobles que hi van participar vam complir amb brillantor. I les sardanes obligades, una altra cirera, van ser precioses. L’amic Homar (de cobla), de Francesc Mas i Ros, per La Principal del Llobregat, A en Ramon Rosell (Quim Duran, tenora), de Ricard Viladesau, per la Mediterrània i Vora el niu, (flabiol amb variacions, Jordi Salavert), d’Enric Sans, per la Ciutat de Cornellà, van fer la delícia dels assistents, molts dels quals es van estar de ballar-les per tal d’escoltar-les amb més atenció. Els instrumentistes solistes respectius ens van demostrar, un cop més, el seu virtuosisme.
Els qui haureu llegit aquesta crònica pensareu que tot van ser flors i violes, però el fet es que es van produir algunes falles menors, o no tant, sobretot de protocol, que lamentem profundament. N’hem pres bona nota per tal de esmenar-les l’any vinent i volem presentar les nostres més sinceres disculpes als qui en van poder patir les conseqüències o sentir-se incòmodes, tot remarcant que van ser totalment involuntàries, fruit més aviat de les nostres pròpies mancances que no pas de la voluntat de no fer la coses com calia.